Com treballem

Treballem amb les ovelles de manera ecològica. I això, què vol dir? En què condiciona el nostre treball estar donats d’alta en ecològic?

  • Tot el que mengen les ovelles ha de ser ecològic (amb segell):

    • El pinso: Una vegada l’any portem pinso ecològic certificat. Intentem que sigui el més proper possible. Conté blat, civada, pèsol, fava, veça, etc. NO HI HA TRANSGÈNICS.

    • Herba: Els nostres prats també es cuiden de manera ecològica. No s’utilitzen abonaments químics, ni pesticides ni herbicides. L’únic abonament que reben és el de les nostres ovelles i els fems compostats que surten de les nostres quadres. A més, hi tirem calç als prats, per fer baixar l’acidesa del sòl.

    • Fenc: Dels nostres prats. A l’estiu es talla, es recull i es porta a casa. Tenim un sistema de assecat de l’herba que ens dóna molta autonomia, i que coincideix plenament amb la nostra filosofia: produir nosaltres mateixos el que necessitem i portat de fora el menys possible. D’aquesta manera ets tu qui controla tot el procés i assegures una bona qualitat del menjar per les ovelles.

  • A la quadra:

    • No tenim graella, el llit ha de ser calent. Nosaltres utilitzem la falguera que hi ha a les nostres terres. Aquesta feina la fem sobretot a l’estiu i a la tardor.

    • Les ovelles no estan tancades. Han de tenir l’opció de sortir a fora, si volen.

  • Respectar la naturalesa de l’ovella:

    • L’ovella tendeix a caminar en grup, d’un costat a l’altre, menjant les herbes i les fulles que més els vénen de gust. La nostra feina consisteix a saber sempre on es troba el ramat i assegurar-nos que està bé. En aquest sentit, hem de dir que el ramat no sempre està en els prats de casa, sinó que acostuma a pasturar per les muntanyes dels voltants; i en aquesta zona, sobretot els caps de setmana, acostumen a freqüentar les motos, les bicicletes i els gossos, la nostra principal preocupació.

    • No els tallem les banyes.

  • Salut:

    • El més important és la prevenció i l’observació. És fonamental fer un seguiment de les ovelles i avançar-nos als possibles problemes. Això exigeix una disciplina. De totes maneres, cal dir que l’ovella latxa és una ovella molt rústica i que està molt ben adaptada a aquestes condicions; si es respecta el seu ritme, es posa malalta molt poques vegades.

    • Paràsits de l’estómac. De tant en tant, es fan anàlisis de fems en el laboratori, per saber quin és el nivell de paràsits. Per la prevenció utilitzem fitoteràpia i aromateràpia.

    • Coixeses. La prevenció és imprescindible. Han de passar pel pedero, ple d’aigua i sulfat de coure, per evitar els fongs que provoquen les coixeses.

    • A part de les teràpies que hem citat, també utilitzem l’homeopatia.

    • Utilitzem antibiòtics només per evitar el patiment o la mort de l’ovella. En el cas d’haver-los d’utilitzar, no rebutgem la llet de l’ovella en tractament.

ELS XAIS

En el moment de parir, les ovelles necessiten tranquil·litat. Només quan hi ha complicacions intervenim, i això succeeix en poques ocasions. El treball de després acostuma a ser veure si el xai necessita ajuda per beure del braguer de la mare. Algunes vegades, s’ha d’estar atent durant els primers dos o tres dies i ajudar-los a beure.

Els nostres xais, a més de complir les condicions que corresponen a les ovelles, tenen altres dues singularitats: que estan en tot moment amb la mare i que només prenen la llet de la mare.

ELS FORMATGES

Fem formatge només amb la llet de les ovelles del nostre ramat. Som al mateix temps pastors i elaboradors de formatge.

Per fer formatge es necessita sal, per fer formatge ecològic no serveix qualsevol. Necessitem una sal el més natural possible (entre d’altres, que no tingui antiaglomerants). A més, busquem una sal que sigui rica en la seva composició. Per això elaborem el nostre formatge amb sal de Guernade (Bretanya), perquè és rica en magnesi i altres minerals, així com en oligoelements.

L’aparença del nostre formatge, moltes vegades, soprén a la gent perquè no te la pell blanca. Però, quina diferència hi ha entre un i l’altre? L’única diferència és que nosaltres no netegem el formatge amb aigua, sinó amb un raspall sec.

Perquè la pell tingui aquest aspecte, a la cambra/càmera de maduració s’ha de treballar més cuidant dels formatges. Al tenir una humitat més altra a la càmera, els formatges tenen la pell més humida i gràcies a això es guarda la humitat a l’interior del formatge i aconsegueix un formatge més mantegós.

Els nostres prats no són sembrats, sinó naturals. A més, les nostres ovelles caminen molt pel bosc i la muntanya. Segons la nostra opinió, el que les ovelles mengen li dóna un gust especial al formatge. És difícil definir un formatge, però ens atrevim a dir que el nostre té un cert gust de fenc.

Té un gust desenvolupat, és mantegós, no és salat, ni àcid. S’expandeix a la boca, o aquesta és la nostra intenció; encara que sempre no ho aconseguim. De totes maneres, les persones que el proven, repeteixen.