Perquè som ecologics

A la quadra:

No tenim graella, el llit ha de ser calent. Nosaltres utilitzem la falguera que hi ha a les nostres terres. Aquesta feina la fem sobretot a l’estiu i a la tardor.

Les ovelles no estan tancades. Han de tenir l’opció de sortir a fora, si volen.

Respectar la naturalesa de l’ovella:

L’ovella tendeix a caminar en grup, d’un costat a l’altre, menjant les herbes i les fulles que més els vénen de gust. La nostra feina consisteix a saber sempre on es troba el ramat i assegurar-nos que està bé. En aquest sentit, hem de dir que el ramat no sempre està en els prats de casa, sinó que acostuma a pasturar per les muntanyes dels voltants; i en aquesta zona, sobretot els caps de setmana, acostumen a freqüentar les motos, les bicicletes i els gossos, la nostra principal preocupació.

No els tallem les banyes.

Salut:

El més important és la prevenció i l’observació. És fonamental fer un seguiment de les ovelles i avançar-nos als possibles problemes. Això exigeix una disciplina. De totes maneres, cal dir que l’ovella latxa és una ovella molt rústica i que està molt ben adaptada a aquestes condicions; si es respecta el seu ritme, es posa malalta molt poques vegades.

Paràsits de l’estómac. De tant en tant, es fan anàlisis de fems en el laboratori, per saber quin és el nivell de paràsits. Per la prevenció utilitzem fitoteràpia i aromateràpia.

Coixeses. La prevenció és imprescindible. Han de passar pel pedero, ple d’aigua i sulfat de coure, per evitar els fongs que provoquen les coixeses.

A part de les teràpies que hem citat, també utilitzem l’homeopatia.

Utilitzem antibiòtics només per evitar el patiment o la mort de l’ovella. En el cas d’haver-los d’utilitzar, no rebutgem la llet de l’ovella en tractament.

ELS XAIS

En el moment de parir, les ovelles necessiten tranquil·litat. Només quan hi ha complicacions intervenim, i això succeeix en poques ocasions. El treball de després acostuma a ser veure si el xai necessita ajuda per beure del braguer de la mare. Algunes vegades, s’ha d’estar atent durant els primers dos o tres dies i ajudar-los a beure.

Els nostres xais, a més de complir les condicions que corresponen a les ovelles, tenen altres dues singularitats: que estan en tot moment amb la mare i que només prenen la llet de la mare.

ELS FORMATGES

Fem formatge només amb la llet de les ovelles del nostre ramat. Som al mateix temps pastors i elaboradors de formatge.

Per fer formatge es necessita sal, per fer formatge ecològic no serveix qualsevol. Necessitem una sal el més natural possible (entre d’altres, que no tingui antiaglomerants). A més, busquem una sal que sigui rica en la seva composició. Per això elaborem el nostre formatge amb sal de Guernade (Bretanya), perquè és rica en magnesi i altres minerals, així com en oligoelements.

L’aparença del nostre formatge, moltes vegades, soprén a la gent perquè no te la pell blanca. Però, quina diferència hi ha entre un i l’altre? L’única diferència és que nosaltres no netegem el formatge amb aigua, sinó amb un raspall sec.

Perquè la pell tingui aquest aspecte, a la cambra/càmera de maduració s’ha de treballar més cuidant dels formatges. Al tenir una humitat més altra a la càmera, els formatges tenen la pell més humida i gràcies a això es guarda la humitat a l’interior del formatge i aconsegueix un formatge més mantegós.

Els nostres prats no són sembrats, sinó naturals. A més, les nostres ovelles caminen molt pel bosc i la muntanya. Segons la nostra opinió, el que les ovelles mengen li dóna un gust especial al formatge. És difícil definir un formatge, però ens atrevim a dir que el nostre té un cert gust de fenc.

Té un gust desenvolupat, és mantegós, no és salat, ni àcid. S’expandeix a la boca, o aquesta és la nostra intenció; encara que sempre no ho aconseguim. De totes maneres, les persones que el proven, repeteixen.